Josafat és, sense cap mena de dubte, la narració més llegida de Prudenci Bertrana. D'ençà de la seva publicació, l'any 1906, la història d'amor sacríleg entre el campaner de Santa Maria i Fineta ha despertat tant d'escàndol com fascinació entre diverses generacions de lectors. Al llarg del segle xx, Josafat ha conegut una cinquantena llarga d'edicions, la qual cosa la converteix en un clàssic indiscutible de la literatura catalana contemporània. Paradoxalment, però, cada reedició del text s'ha anat allunyant progressivament de l'original fins al punt que les edicions recents de Josafat acumulen una quantitat gens negligible d'errors de lectura, substitucions injustificables del seu lèxic genuí i alteracions de l'estil original de Bertrana. Aquesta nova edició de Josafat, a cura de Xavier Pla, reprèn el text de la primera edició i n'ofereix una versió normalitzada amb criteris filològics moderns i respectuosos amb la intenció de l'autor.

L'any 1898, la vocació artística de Prudenci Bertrana comença a refredar-se i neixen les seves primeres temptatives literàries: breus relats que publicarà en revistes gironines. Tot just un any més tard, escriu la seva primera novel·la, Violeta, que fins avui havia romàs inèdita. Bertrana qualifica l'engendrament de Violeta com «la primera temptativa de suïcidi d’un trist pintor que està tip d'actuar de judes de si mateix i desitja penjar-se». La redacció d'aquesta primera novel·la suposarà un punt d'inflexió decisiu en la biografia de Prudenci Bertrana: el gir definitiu cap a la literatura, que permetrà el sorgiment, tot just set anys més tard, d'una obra cabdal com Josafat. La nova col·lecció Biblioteca Prudenci Bertrana, dirigida per Xavier Pla, es posa com a primer objectiu la recuperació de l'obra novel·lística completa de l'escriptor gironí i té el goig d'inaugurar-se posant a disposició del lector català aquesta novel·la inèdita de Bertrana, amb edició a cura de Guillem Molla i introducció de Glòria Granell.

Aquesta edició de Josafat pretén introduir adequadament els estudiants a l'obra més destacada de Prudenci Bertrana. Inclou un petit estudi introductori que relaciona el text amb la tradició literària catalana i de la literatura universal. També inclou el comentari d'un fragment de la novel·la, i un apartat d'exercicis que ajuden a contextualitzar Josafat en l'obra de l'autor i el moment, en el tema de la bella i la béstia i en allò que la novel·la de Bertrana manté d'actualitat perenne. Des del primer moment, Josafat (1907) va ser un revulsiu per la literatura catalana només comparable al que havien produït els drames rurals de Víctor Català. En aquest cas, però, Bertrana ambientava la seva tragèdia no pas en un entorn al marge de la ciutat, sinó al cor mateix d'aquesta: al campanar d'una catedral. La novel·la, colpidorament breu, és un dels cims del modernisme català i una de les narracions més escabroses que hagin donat les nostres lletres.